LA ROSA ADORMIDA

LA ROSA ADORMIDA

Era Sant Jordi, tot estava atapeït de llibres i roses, la Maria era a la Plaça Major mirant llibres. De sobte en va veure un que li va sorprendre: "La meva infantesa adormida".
Com que era primet i no valia més de sis euros el va agafar, el va obrir i el va començar a llegir.
Amb un tres i no res el va tenir acabat i es va estirar al llit.
No podia dormir, aquell llibre li havia despertat la seva ment.
Es va posar a pensar, el llibre parlava de la vida.

Quan som petits tenim una energia extraordinària, ens passem el dia corrent, saltant, jugant, cridant,... El punt de vista és molt divertit i graciós i es té una gran curiositat per descobrir coses noves i una innocència única. Tots els nens petits tenen somnis, somnis reals o abstractes.
Per altra banda, quan ens anem fent grans sembla que tot això ho perdem, els somnis desapareixen i es converteixen només en simples records, el punt de vista passa de ser divertit a ser seriós i ara tot el que fas és important, cada pas, cada paraula, cada gest...

La Maria va pensar que sí, tot el que deia era trist però veritat.
Es va posar a pensar en ella, les seves rabietes s'havien convertit en discussions, jugar s'havia convertit en treballar, les rialles en pensaments,...

Ara no tenia cap rosa. De petita li havien regalat mil roses. El seu pare, el seu avi, el nen que s'asseia al cantó a la classe,... En canvi, ara res, ningú li havia regalat cap rosa.

Al final del llibre posava: "recorda, la infantesa no es perd, només s'adorm.

I per tant aquella rosa que no va tenir pot ser que l'any següent la tingués, qui sap, potser només s'ha adormit.

 

Natàlia Menció Gratacós

STEP UP REVOLUTION

STEP UP REVOLUTION

 

 

I’d like to recommend you a film which I watched last summer: “Step up Revolution”.

The film was released last year. The director of this film is Scott Speer. He was born in San Diego, California. The main actor is Ryan Guzman and the main actress is Kathryn McCormick. He is 26 years old and she is 23.

 

It is a romantic dance film. The setting is Miami. The film is about a boy, Sean, and a girl, Emily.

Sean dances in a dance competition group, “MOB”, and he’s a waiter of a hotel. Emily is the daughter of the director of the hotel where Seam works, and she dances too. She tries to enter in a very important academy. They met in the beach of the hotel and they live a romantic and complicated story.

 

The things I liked most about the film were the choreographers. I think they dance very well and the ideas for choreographie are spectacular.

My favourite character is Sean because he is a good friend and he always listens to the other people. He is also a determined person and he always gets what he wants.

The style is very simple and you can follow the film without any problems.

 

All in all, I really liked this film because I love dancing and romantic films. I wouldn’t change it, because I love happy endings.

I recommend this film to everyone who likes dancing and music or romantic films, but if you don’t like easy stories and dancing, this film is not for you.

Natàlia Menció Gratacós

LA VIDA ES UN VAIVÉN ETEERNO HACIA LA LIBERTAD

 

MY BEST FRIEND

MY   BEST   FRIEND

Alba Mitjavila and I are friends. Alba Is my best friend. She lives in Cassà de la Selva, a little far from here. She lives with her parents and her sister. She hasn’t got any pets but she wants a tortoise. She lives in a beautiful big house. We can’t meet every day but we meet all weekends.

Alba is thirteen years old but her birthday is in November, so she is in 3^rd ESO too. She isn’t very tall and she’s got quite long fair hair and small brown eyes. The good thing about her is that she is friendly, cheerful, funny and a little crazy, although sometimes she can also be mean and quite stubborn.

Alba is happiest when she’s meeting friends. She’s very active. She likes jogging, cycling and playing basketball. We always ho to the cinema or to the park in front of Alba’s house. There we talk about our hobbies and our friends. She also likes swimming; in summer sometimes we go to the swimming pool and swim together.

Natàlia Menció Gratacós

3r ESO B

ÚLTIMO TESTIGO - Jilliane Hoffman

ÚLTIMO TESTIGO - Jilliane Hoffman

 

Elena Salgado, famosa abogada de veintiséis años, desaparece en 1982 en una estación de metro en Madrid. Años más tarde reaparece de forma misteriosa junto en ese mismo lugar.

La protagonista sufre un trastorno que le impide hablar y recordar lo ocurrido. Poco a poco, y con la ayuda de Alejandro Múñiz, un prestigioso y conocido psicólogo de la capital española con el que vivirá una intensa trama de amor, empieza a recuperar su pasado y a destapar una terrible mafia de tráfico de órganos.

 

Relato de misterio que mantiene el suspense hasta el final. Sin duda, la mejor novela hasta el momento de esta prometedora autora.

 

Natàlia Menció Gratacós

EL INVENTO QUE CAMBIÓ NUESTRAS VIDAS

EL INVENTO QUE CAMBIÓ NUESTRAS VIDAS

Internet es el invento más importante de los últimos tiempos. Ha modificado por completo nuestro modo de estudiar, trabajar, entretenernos, comunicarnos... En definitiva, ha cambiado nuestra manera de vivir y actuar. Pero, ¿podemos fiarnos del todo de este nuevo invento?

Por un lado, Internet nos proporciona todo tipo de información inmediata. Nos ayuda a estudiar, a trabajar, e incluso a buscar trabajo si no lo tenemos. También nos proporciona mucha comodidad porque para todo ello no hace falta desplazarnos a ningún lado. Podemos hacerlo todo cómodamente sentados en casa. Y por tanto también supone un ahorro importante de tiempo. Internet permite también comunicarnos con otras personas de cualquier parte del mundo, porque no existen fronteras ni distancias. Además sirve como entretenimiento, ya que podemos comprar, jugar, escuchar canciones, bajarnos la película de moda, chatear, etc.

Por otro lado, hay demasiada información, y mucha de esta información es falsa, con lo cual es importante saber escoger. Hay que consultar distintas fuentes para poder contrastar y verificar lo que leemos. Las redes sociales, por su parte, pueden llegar a ser muy peligrosas, precisamente por las informaciones e identidades falsas que se publican.

Además, mucha gente puede llegar a saber detalles íntimos y personales de uno por más que se tengan protegidas, ya que existen modos relativamente fáciles de introducirse en el ordenador de cualquier persona. Hay que añadir que las redes sociales provocan adicción. Como nos tienen captivados en todo momento nos privan de un contacto directo cara a cara y nos acostumbran a una vida virtual que muchas veces no es fiable.

En resumidas cuentas, Internet es un instrumento muy útil pero, hay que buscar la información correctamente y contrastarla con otras, para no perderse en un mundo de datos falsos y también debemos tener mucha prudencia con los datos personales y las cámaras, además de usarlo con moderación. Solo de este modo Internet, además de sernos útil, será una herramienta positiva y fiable.

Natàlia Menció Gratacós

L'AMISTAT NO TÉ PREU

L'AMISTAT NO TÉ PREU

L'Helena tenia 15 anys i vivia a Barcelona. Era una noia molt simpàtica, responsable i intel·ligent. Tenia una família i unes molt bones amigues que l'ajudaven en tot el que necessitava i amb les quals podia confiar. Amb elles passava moments genials. Malgrat tot, la seva curiositat per la vida li deia que li faltava alguna cosa més.

Un dia l'Helena estava estirada al sofà de casa seva, quan, de cop i volta, li va passar pel cap, que no estaria gens malament acostar-se a les noies més populars de l'institut, aquelles que sempre anaven un pas més endavant que les altres. Hi va estar donant voltes i va decidir que ho faria. Que volia ser una més d'elles, sentir-se com elles. L'endemà va anar a parlar amb elles i els va preguntar si podia ser de la seva colla. Elles la van acceptar, tot i que d'una manera una mica freda.

L'Helena va començar a quedar sovint amb elles i de mica en mica va anar deixant de banda les amigues de sempre, aquelles que l'havien acompanyat en els bons i mals moments. Elles li deien que aquelles no eren una bona influència, però ella no els feia cas, no les volia escoltar.

Uns mesos més tard va començar a canviar la seva manera de vestir, després va començar a maquillar-se. Poc a poc va anar canviant el seu caràcter, va començar a sortir a les nits, a beure alcohol, a fumar, va deixar d'estudiar... Sense adonar-se'n va deixar de ser ella mateixa i es va convertir en una altra persona completament diferent a la que havia estat: una persona que mai no havia desitjat ser.

Un dia al capvespre, l'Helena anava caminant cap a casa seva, quan va passar pel costat d'un parc i va decidir asseure's en un banc a reposar. Va deixar la motxilla i quan era a punt d'asseure's va veure dibuixada amb rotulador permanent negre una mà amb una rodona al mig de la qual s'hi podia veure el signe infinit.

Quan ho va veure es va quedar parada. Era el símbol de la seva colla d'abans. Va recordar que ho havia dibuixat ella el dia que van formar la colla i que es van prometre que sempre estarien juntes i s'ajudarien i es farien costat les unes a les altres. Totes ho havien complert menys ella.

Es va quedar mirant aquella mà durant més d'un minut. Trobava molt a faltar les seves veus, les seves rialles, les seves abraçades...

Sense saber com li va caure una llàgrima, la primera llàgrima des de feia molt de temps. Aleshores es va adonar del que havia fet: havia deixat les seves veritables amigues per unes altres que la deixaven de banda i que l'havien fet canviar de manera de ser. I tot, per voler ser més, per voler ser una altra. Va pensar que l'amistat de veritat, els amics de veritat, t'accepten tal com ets i és el que elles sempre havien fet: l'havien respectada tal com era i no l'havien intentat fer canviar. Decididament havia de fer alguna cosa, aquella situació sense sentit no es podia allargar més.

L'endemà al matí va sortir de casa i va anar a l'institut. Va parlar amb la seva antiga colla i els va demanar perdó. Elles no van dir res. No calia. La coneixien molt bé i sabien que les seves paraules eren de debò. De fet, feia temps que sabien que tornaria. Una abraçada i un silenci van ser suficients per iniciar un nou camí endavant.

Créixer no és fàcil, però ho és més si ho podem fer junts.

L'amistat no té preu.

 

 

Natàlia Menció Gratacós

3r ESO B

A CHILDHOOD MEMORY

A CHILDHOOD MEMORY

 

When our teacher asked us to write a composition about a childhood memory, I didn’t know what to write about. It’s a bit strange because I have a lot of childhood memories but I couldn’t choose anyone. I talked to my parents and they recommended me to write about our holidays in Tunis.

When I was six years old my parents and I travelled to Tunis. I remember that first day my parents thought it was a bad idea because it was a really hot. The guide always looked us but I think he thought we were crazy and it wasn’t a good idea to visit Africa in August with a child.

First day I was very tired and I didn’t feel very well but the other days I felt really well and I really enjoyed the travel. We visited a lot of typical villages and museums. Houses were white because of the high temperatures. But the best memory I have is the desert. It was incredibly beautiful. When I saw it for the first time I thought it was like a sea of sand that never ends. I also remember when we rode on a camel. I was terribly scared because the camel was very big and tall and it moved all the time.

It was a fantastic travel and I really liked the hotels because they were like palaces in beautiful oasis. I remember that we swam in a swimming pool near the desert and the water was very warm!

Unfortunately I haven’t got any photographs of that travel. Do you know why? Our camera felt in to a puddle.  In Tunis! In the desert! It sounds incredible but true!

 

 

Natàlia Menció Gratacós

3r ESO B