LA ROSA
ADORMIDA
Era Sant Jordi, tot estava atapeït de llibres
i roses, la Maria era a la Plaça Major mirant llibres. De sobte en va veure un
que li va sorprendre: "La meva infantesa adormida".
Com que era primet i no valia més de sis euros el va agafar, el va obrir i el va començar a llegir.
Amb un tres i no res el va tenir acabat i es va estirar al llit.
No podia dormir, aquell llibre li havia despertat la seva ment.
Es va posar a pensar, el llibre parlava de la vida.
Com que era primet i no valia més de sis euros el va agafar, el va obrir i el va començar a llegir.
Amb un tres i no res el va tenir acabat i es va estirar al llit.
No podia dormir, aquell llibre li havia despertat la seva ment.
Es va posar a pensar, el llibre parlava de la vida.
Quan som petits tenim una energia
extraordinària, ens passem el dia corrent, saltant, jugant, cridant,... El punt
de vista és molt divertit i graciós i es té una gran curiositat per descobrir
coses noves i una innocència única. Tots els nens petits tenen somnis, somnis
reals o abstractes.
Per altra banda, quan ens anem fent grans sembla que tot això ho perdem, els somnis desapareixen i es converteixen només en simples records, el punt de vista passa de ser divertit a ser seriós i ara tot el que fas és important, cada pas, cada paraula, cada gest...
Per altra banda, quan ens anem fent grans sembla que tot això ho perdem, els somnis desapareixen i es converteixen només en simples records, el punt de vista passa de ser divertit a ser seriós i ara tot el que fas és important, cada pas, cada paraula, cada gest...
La Maria va pensar que sí, tot el que deia era
trist però veritat.
Es va posar a pensar en ella, les seves rabietes s'havien convertit en discussions, jugar s'havia convertit en treballar, les rialles en pensaments,...
Es va posar a pensar en ella, les seves rabietes s'havien convertit en discussions, jugar s'havia convertit en treballar, les rialles en pensaments,...
Ara no tenia cap rosa. De petita li havien
regalat mil roses. El seu pare, el seu avi, el nen que s'asseia al cantó a la
classe,... En canvi, ara res, ningú li havia regalat cap rosa.
Al final del llibre posava: "recorda, la
infantesa no es perd, només s'adorm.
I per tant aquella rosa que no va tenir pot
ser que l'any següent la tingués, qui sap, potser només s'ha adormit.
Natàlia
Menció Gratacós
