THE 80s

EGIPTE

A l’estiu de fa cinc anys, quan acabava de fer deu anys, els meus pares i jo va manar de viatge a Egipte. Va ser un viatge molt emocionant, tota una aventura, segurament el viatge que més m’ha agradat de tots els que he fet fins ara, del que en guardo un millor record.

S’ha de dir que el viatge va començar amb molt mal peu. Quan vam arribar a l’aeroport i va manar a recollir l’equipatge vam descobrir que no havien arribat les maletes. Resulta que havien anat a parar a Madrid! En aquell moment ens va caure el món a sobre, sort que havíem pujat la meva maleta petita i teníem una muda de recanvi per a tots tres.

El viatge, però, havia de seguir endavant, amb maletes o sense. Així, el primer dia vam agafar un taxi perquè ens portés a l’hotel que estava situat a la preciosa i caòtica ciutat d’El Caire. El conductor era un noi d’uns vint anys més o menys, que em volia comprar per cinquanta camells. Els meus pares reien i feien broma, però el noi insistia i insistia, i a mi no em feia cap gràcia!

Un cop vam arribar a l’hotel vam descansar i no ens vam moure fins l’endemà, que ens va venir a buscar un senyor d’uns cinquanta anys, que seria el nostre guia durant els tres dies d’estada a la capital d’Egipte. Amb ell ens sentíem més segurs. No és que la ciutat fos exageradament perillosa, però si ets turista, dona i jove i a més no portes vel, és inevitable sentir que totes les mirades es fixen en tu, cosa estranya i, la veritat, una mica incòmoda.

Durant aquests dies vam conèixer una mica la ciutat, el seu centre històric, la zona de restaurants i botigues, els mercats i la plaça principal que, de tan plena de gent, semblava un immens ramat d’ovelles. També vam visitar una sinagoga i les mesquites més importants de la ciutat, on m’havia de tapar les espatlles amb un mocador per a poder entrar i no cridar l’atenció.

A les quatre del matí del mateix dia ens arribaven les maletes (quina alegria!) i una hora després començàvem una excursió pel desert amb 4x4. Totes les sortides les fèiem molt d’hora perquè al migdia feia molta calor, una quaranta-cinc graus difícils de suportar.

Vam entrar al desert amb dos cotxes de policia a cada banda del comboi, escoltant els visitants, perquè a Egipte és obligat tenir controlats tots els turistes que entren i surten de les zones conflictives on hi ha bandes armades. Vam poder veure les immenses i daurades dunes del desert i les tres piràmides més famoses d’Egipte. Era realment fantàstic: unes enormes i majestuoses piràmides que per dins es convertien en perillosíssims laberints. També vam poder admirar la famosa Esfinx de Gizà. El quart dia vam agafar les maletes i vam pujar a bord d’un creuer que durant uns dies ens permetria conèixer millor el país tot navegant pel riu Nil. En el creuer vam fer excursions molt interessants. Vam veure impressionants temples dedicats als déus més adorats pels egipcis. Vam veure la tomba de Tutankamon I la Vall dels Faraons, on ens van explicar com enterraven els antics egipcis, que els treien el cervell pel nas I més coses que feien força fàstic però que està bé saber. També vam fer un bon trajecte amb camell vora uns immensos penya-segats per anar a veure un poblet costaner típic i la seva escola, els seus carrers, la seva manera de viure.

En el creuer vam conèixer una parella de nois homosexuals del centre d’Espanya, i ens vam fer molt amics. Eren molt simpàtics i un dia que el meu pare es va trobar malament i es va haver de quedar al vaixell ens van acompanyar a terra i ens van fer de guardaespatlles.

El penúltim dia, a les cinc de la matinada vam arribar a la Presa de Suan, on calia fer un gran desnivell. Va ser una experiència molt interessant perquè a la resclosa, vam haver de fer servir un mecanisme molt curiós: com una mena d’ascensor per vaixells.

També recordo molt bé el sopar de comiat del creuer, perquè qui volia es disfressava d’egipci i jo em vaig posar un vestit blau molt bonic i em vaig passar la nit ballant.

El darrer dia el vam passar a la ciutat d’El Caire. VA manar a la medina, un laberint de carrerons estrets i plens de vida, de gent, d’olors i de colors. Després vam sopar a la Plaça Central, on no hi cabia ni una ànima més. De sobte, vam observar com la lluna s’anava fent més i més petita i desapareixia completament. VA ser un eclipsi lunar espectacular, un meravellós darrer record per un viatge difícil d’oblidar.

Va ser la descoberta d’una cultura molt diferent a la meva, però immensament rica i interessant.

 

EL PRECIO DE LA LIBERTAD

Hoy hace un mes que llegué a España. No fue un viaje de placer, tuve que huir de mi país porque corría un tremendo peligro por mi condición sexual. En Irán la homosexualidad está penada con la muerte.

Pronto me di cuenta de mi homosexualidad, pero lo mantuve en secreto durante mucho tiempo,  hasta que conocí a Hisham, del cual me enamoré. A pesar de que casi nunca manifestábamos nuestro cariño en público, la sospecha de nuestra  secreta relación era evidente, tan evidente que un mal día, una señora del barrio nos sorprendió dándonos un beso de despedida. Una horas después nos convertimos inevitablemente en el centro de atención de todo el mundo y, por desgracia, también de la ley.  Diez días más tarde Hisham estaba muerto. Entonces, tomé la decisión más dolorosa de mi vida: debía huir de aquel país cuanto antes.

Aquí todo es muy distinto, mejor o peor, depende de como se mire.
Me siento muy solo, me he visto obligado a dejar a mi familia, a mis amigos y aquí no conozco a nadie. Además, mi dificultad con la lengua española hace que mi vida en este nuevo país sea muy difícil. Y por si fuera poco, siento que el hecho de ser musulmán supone un auténtico obstáculo para mi  completa integración. A pesar de todo, he dejado atrás el miedo.

El precio de mi libertad ha sido muy alto pero siento que puedo volver a nacer.